1. Context i identificació del problema. 

A Catalunya, el sistema de protecció a la infància i l’adolescència acull aquells infants i adolescents en situació de desemparament o risc social mitjançant recursos residencials anomenats Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE a partir d’ara). Dins d’aquests Centres, els infants i adolescents tutelats s’enfronten diàriament a limitacions estructurals en l’accés a un oci comunitari, a l’activitat física no competitiva i a una alimentació saludable i de proximitat, condicionat sovint per les dinàmiques dels serveis de càtering industrial, falta de pressupost general i la manca de recursos per a activitats de temps lliure de qualitat. 

Aquesta mancança d’eines relacionals, d’hàbits de vida sostenibles i de xarxa comunitària durant la infància s’agreuja dràsticament quan els adolescents arriben a la majoria d’edat i es produeix la ruptura jurídica i institucional coneguda com a «majoria d’edat administrativa» (Generalitat de Catalunya, 2022). 

És precisament en assolir els 18 anys quan aquests adolescents passen a denominar-se oficialment joves extutelats. Un jove extutelat és aquella persona que ha estat sota la mesura de protecció de l’Administració pública durant la seva infància o adolescència i que, en complir la majoria d’edat, deixa d’estar sota la tutela estatal per iniciar el seu procés d’autonomia personal (Generalitat de Catalunya, 2022). En aquest punt d’inflexió, els joves es troben sobtadament desprotegits en un marc de desavantatge estructural. Com assenyala el Síndic de Greuges de Catalunya (2020): 

«La desprotecció que pateixen molts joves extutelats en complir els 18 anys posa en evidència que els recursos actuals de transició són insuficients per garbellar l’impacte del mercat lliure de l’habitatge i l’oci, deixant-los en una situació de desavantatge estructural i alt risc d’exclusió.» 

Aquesta realitat contrasta fortament amb les dinàmiques socials generals. A diferència de la majoria de joves de la societat que compten amb el «coixí» econòmic, residencial i emocional de la seva família per emancipar-se gradualment al voltant dels 30 anys, els joves extutelats han d’afrontar aquest procés en solitari i de manera sobtada als 18 anys (Montserrat & Casas, 2018). 

Aquesta precarietat no es limita únicament a la dificultat per pagar un sostre o trobar feina, sinó que impacta de ple en la salut mental i la integració social. L’absència de recursos econòmics privatitza i impedeix l’accés a l’oci, la cultura i l’esport, generant un buit relacional que afecta directament el seu benestar emocional (FEPA, 2021; Síndic de Greuges de Catalunya, 2020). Tal com destaca la Federació d’Entitats amb Pisos Assistits (FEPA, 2021): 

«Més enllà de la precarietat econòmica i habitacional, els joves extutelats s’enfronten a una profunda ”pobresa relacional”: la manca d’una xarxa afectiva i comunitària, sumada a la impossibilitat d’accedir a les activitats d’oci mercantil, aboca aquests joves a situacions d’aïllament social i sofriment emocional.» 

Per tant, la problemàtica no afecta únicament la fase d’emancipació, sinó que constitueix una vulnerabilitat continua de la infància tutelada a la joventut extutelada. 

Durant l’etapa residencial (dels 6 als 17 anys), tal com s’ha comentat anteriorment, la problemàtica es manifesta en un model institucionalitzat de la vida quotidiana: l’alimentació sovint depèn de contractes de catering industrial poc sostenibles o poc educatius, i l’accés a l’esport i l’oci resta condicionat per la manca de fons o la rigidesa de les dinàmiques del Centre. Això priva els infants d’adquirir hàbits de vida saludables, eines d’autonomia i vincles comunitaris fora de l’entorn de protecció. 

En complir els 18 anys, aquesta mancança acumulada impacta de ple contra la realitat del mercat lliure. La joventut extutelada s’ha d’enfrontar a la gestió de la seva vida adulta sense la xarxa d’emparament familiar ni suficients recursos econòmics. Com que l’oci, la cultura, l’esport i la salut mental estan fortament mercantilitzats en la societat actual, els joves en queden exclosos. Això genera un cercle viciós d’aïllament social, estrès per la supervivència material i deteriorament del benestar emocional, ja que la manca de recursos econòmics es tradueix directament en una profunda «pobresa relacional». 

Per tant, la problemàtica no afecta únicament la fase d’emancipació, sinó que constitueix un contínuum de vulnerabilitat de la infància tutelada a la joventut ex tutelada. Per abordar aquesta realitat des de l’arrel, la problemàtica, no és tractada els infants de 10 anys igual que els joves de 19 anys, sinó que s’adapta a l’etapa de la vida en què es troba cadascú, garantint una continuïtat, transversalitat i un seguiment socioeducatiu permanent sense «forats» ni ruptures brusques: 

1. Infants i adolescents (dels 6 als 17 anys) que es troben vivint al CRAE: 

• Rol: Són participants i usuaris de les activitats. 

• Acció:  Participen en tallers de cuina i horts comunitaris, fan esport no competitiu, teatre, sortides a la natura i activitats de lleure fora del centre residencial. 

• Finalitat: Que des de petits adquireixin bons hàbits de salut i alimentació, aprenguin a expressar-se emocionalment i, sobretot, comencin a crear una xarxa d’amistats i vincles fora del CRAE que els acompanyi en el futur. 

1. Joves extutelats (dels 18 als 21+ anys): 

• Rol: Deixen de ser només «usuaris» i passen a ser socis, protagonistes i co-decisors de la cooperativa. 

• Acció: Formen part de les assemblees cooperatives on es prenen les decisions en igualtat de condicions (principi democràtic d’una persona equival a un vot). 

• Finalitat: Poden formar-se i incorporar-se laboralment a la mateixa cooperativa (per exemple, com a monitors/es de lleure per als nens més petits dels CRAE o com a encarregats de la gestió dels horts comunitaris). Es desenvolupa un sistema de suport mutu entre iguals (peer-to-peer): els joves que ja fa un un temps que estan emancipats acompanyen i ajuden els adolescents que acaben de complir els 18 anys. 

D’aquesta manera, s’evita l’aïllament social i la desprotecció sobtada en complir la majoria d’edat. Com que ja coneixien el projecte des de petits, es manté el seguiment, l’espai de referència i la xarxa d’amics, afegint-hi a més una oportunitat real de feina, participació i decisió adultes. 

Davant d’aquesta situació, es fa evident la necessitat d’impulsar iniciatives des de l’Economia Social i Solidària (ESS) que democratitzin l’accés a l’oci, la cultura, l’activitat física i la sobirania alimentària, oferint un espai de trobada comunitari i no mercantilitzat que trenqui amb la pobresa relacional d’aquests infants i joves (FEPA, 2021; Renau Cano, 2026). 

2. Vinculació de la temàtica amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). 

L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 2015, estableix un marc global d’acció per erradicar la pobresa, protegir el planeta i garantir la prosperitat de totes les persones (Nacions Unides, 2015). Aquest marc integra 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 metes  que aborden les dimensions econòmica, social i ambiental de la sostenibilitat (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020; Nacions Unides, 2015). 

La problemàtica de la vulnerabilitat residencial, la bretxa relacional, l’alimentació industrialitzada i l’exclusió de l’oci en els infants tutelats i joves extutelats no es pot entendre de manera aïllada, sinó com una manifestació directa d’un model de desenvolupament inequitatiu (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). Per aquest motiu, la iniciativa de l’Economia Social i Solidària (ESS) centrada en democratitzar l’accés a l’oci, la cultura, l’activitat física, el benestar emocional i la sobirania alimentària es vincula de  manera directa i transversal amb els següents ODS: 

ODS 10: Reducció de les desigualtats	ODS 3: Salut i Benestar	ODS 4: Educació de Qualitat	ODS 11: Ciutats Sostenibles	ODS 12: Consum Responsable	ODS 17: Aliances Estratègiques
1	2	3	4	5	6

 A  continuació s’explica detalladament la relació amb la problemàtica escollida:  

1. L’oci i el temps lliure en la societat contemporània es troben profundament privatitzats i mercantilitzats, convertint-se en un element de segregació de classe (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). Tant els infants tutelats com els joves extutelats, en mancar de suport familiar i disposar d’uns ingressos mínims o inexistents, queden expulsats dels circuits d’oci convencional (Nacions Unides, 2015; FEPA, 2021). La democratització de l’oci no és un element secundari, sinó un eix fonamental de la justícia social i la reducció de les desigualtats (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). La iniciativa garanteix un accés universal i gratuït (o a preus socials simbòlics) a activitats culturals, esportives i recreatives, trencant la dinàmica d’exclusió relacional des de la infància residencial fins a l’emancipació adulta. 
2. L’aïllament social, la manca d’una xarxa afectiva de suport i la pressió per la supervivència econòmica generen un elevat nivell d’estrès, ansietat i patiment emocional que comença durant l’etapa residencial en el CRAE i s’intensifica en el procés d’emancipació (Montserrat & Casas, 2018; Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). La iniciativa d’Economia Social i Solidària (ESS) incideix directament en la salut mental i el benestar emocional tant dels infants i adolescents tutelats com dels joves extutelats a través de tres pilars fonamentals: 

• La pràctica d’activitat física i esport comunitari no competitiu: Fomenta hàbits de vida saludables, canalitza l’estrès i promou la feina en equip sense la pressió de l’exclusió econòmica o la competitivitat mercantil. 

• L’expressió artística, cultural i l’oci compartit: Funciona com una eina d’elaboració i processament emocional, desenvolupament del pensament crític i construcció identitària positiva des de la infància fins a la joventut. 

• L’accés a un entorn comunitari segur: Ofereix acompanyament socioeducatiu continuat, espais de trobada intergeneracionals i una xarxa de suport mutu entre iguals (peer-to-peer) que trenca amb la «pobresa relacional» i l’aïllament (FEPA, 2021). 

3. L’educació en el lleure, l’atenció socioeducativa no reglada i la sobirania alimentària constitueixen espais d’aprenentatge clau per als infants i joves sota mesura de protecció (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). Mitjançant tallers d’horts comunitaris, cuina saludable, gestió d’activitats culturals i la possibilitat que els mateixos joves extutelats es formin i s’incorporin com a monitors/es o auxiliars dins la cooperativa, es promou l’adquisició de competències transversals, prevenint el fracàs escolar i facilitant una inserció laboral digne en l’àmbit de la ESS (Renau Cano, 2026; Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). 

4. La iniciativa aprofita i reconverteix espais públics, casals de barri, horts urbans i equipaments comunitaris per transformar-los en punts de trobada inclusius (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). En lloc de concebre la ciutat com un espai de consum passiu o de transpirabilitat comercial, el projecte fomenta el «dret a la ciutat» (Harvey, 2013), que permet que els infants tutelats i els joves extutelats habitin i gaudeixin de l’espai públic urbà de manera segura, participativa i sostenible. 

5. El projecte integra la sobirania alimentària i l’agroecologia urbana com a part essencial de l’oci compartit (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). Mitjançant tallers de cuina saludable, horts comunitaris i circuits de distribució d’aliments de proximitat i temporada, es capacita els infants i joves en hàbits de consum d’impacte ambiental reduït. Això permet contrarestar la tendència forçada cap al consum d’aliments ultraprocessats de baix cost i la dependència de càterings industrials, combinant la sostenibilitat ambiental amb la millora de la salut i l’autonomia personal (Renau Cano, 2026; Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). 

6. El model cooperatiu i d’iniciativa social funciona com una xarxa intersectorial que connecta (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020; Renau Cano, 2026): 

– L’Administració Pública: Cessionària d’espais públics i proveïdora de fons de suport a la infància i l’emancipació. 

– El Mercat Social i la ESS: Cooperatives culturals, d’esport popular i agroecològiques del territori. 

– Els mateixos infants i joves extutelats: Co-dissenyadors i gestors de les activitats, exercint una governança democràtica i participativa (1 persona = 1 vot) en la seva etapa d’autonomia (Renau Cano, 2026). 

3. Anàlisi del mercat social i del mercat capitalista 

Com explica Renau Cano (2026), hi ha una distinció fonamental entre la branca empresarial de la ESS que competeix en el mercat capitalista i el mercat social, entès com el conjunt de fluxos econòmics, d’intercanvi i satisfacció de necessitats que es generen sota els criteris i valors de la ESS sense passar pels circuits capitalistes tradicionals. A més, la branca comunitària permet desenvolupar pràctiques econòmiques directes basades en el treball voluntari i la cooperació sense intercanvi monetari (Renau Cano, 2026). 

Per entendre la resposta social a aquesta problemàtica, cal mirar críticament com funcionen aquests dos grans sistemes econòmics. 

Mentre que el mercat capitalista actua sota la lògica de la valorització del capital i la privatització dels serveis, el mercat social es defineix com una xarxa de producció, distribució, finançament i consum de béns i serveis que funciona sota criteris ètics, democràtics, ecològics i solidaris (Huerta Molina, 2022; Renau Cano, 2026). 

En el mercat capitalista, l’oci, el lleure, l’esport, la cultura i l’alimentació són tractats com a mercaderies (commodities) sotmeses a la lògica del lucre privat (Renau Cano, 2026). La capacitat de gaudir d’aquestes activitats està estretament vinculada al nivell de renda individual, generant un fort impacte en el col·lectiu.  

Per una banda, pel que fa a l’’oci mercantilitzat com a eina de segregació: el sector privat tradicional de l’oci (cinemes, sales de concerts, gimnasos privats, locals recreatius) estableix preus d’accés basats en la maximització del marge de benefici. Durant la infància tutelada als CRAES, les activitats d’oci fora del centre resten limitades per la manca de fons públics. Posteriorment, per a un jove extutelat que rep una prestació d’emancipació mínima o es troba cercant feina, aquests preus són completament inaccessibles (FEPA, 2021). Per tant, l’oferta d’oci privat genera una segregació invisible. Els infants i joves sense recursos econòmics queden expulsats de l’espai d’oci normatiu, abocats a un oci de baix cost associat a l’aïllament a la pròpia llar/habitació o a la marginalitat (Síndic de Greuges de Catalunya, 2020; FEPA, 2021). 

Per altra banda, en referència a l’alimentació, el mercat capitalista penalitza les rendes baixes i els recursos públics ajustats. Els aliments frescos, ecològics i de proximitat tenen un preu superior, mentre que els productes ultraprocessats de baixa qualitat nutricional tenen preus altament competitius. D’una banda, quan l’Administració subcontracta el servei d’alimentació en centres de protecció (CRAE) a grans empreses de catering privat, prima el criteri del menor cost econòmic per sobre de la sostenibilitat o l’educació nutricional. De l’altra, quan els joves s’emancipen als 18 anys, la manca de pressupost els aboca al consum d’aliments de baixa qualitat, afavorint malalties i pobresa nutricional. 

4. Anàlisi de grups d’interès mitjançant la Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI) 

Stakeholder	Poder	Impacte	Possibilitat de participacio	Objectiu	Idees de millora i estratègies d’inclusió
Infants i adolescents tutelats (6-17 anys en CRAE)	Baix	Alt	Mitjà	Prioritzar la seva inclusió directament, ja que són un col·lectiu altament afectat pel projecte des de l’etapa residencial.	Adaptar dinàmiques a la seva edat (assemblees infantils, jocs), consultar-los sobre activitats d’oci i menús dels horts, i facilitar la participació sense sortides llunyanes del centre.
Joves extutelats (18-21+ anys, socis de la cooperativa)	Baix	Alt	Mitjà	Prioritzar el seu empoderament i la seva inclusió plena com a socis de ple dret, co-decisors i treballadors de la cooperativa.	Aplicar la lògica d’1 persona = 1 vot en assemblea general. Adaptar horaris (conciliació laboral/estudis), oferir formació cooperativa, reserves de llocs de treball (monitors/es) i suport mutu entre iguals (peer-to-peer).
Equip tècnic i educadors/es socials	Alt	Alt	Alt	Aprofitar la seva capacitat d’incidència i criteri professional sense monopolitzar la presa de decisions ni desplaçar els joves.	Dissenyar espais deliberatius mixtos amb els joves extutelats. Introduir mecanismes d’equilibri (facilitació de reunions, rols rotatoris, torns de paraula) i transparència interna
Equips directius dels CRAE / DGAIA	Alt	Mitjà	Mitjà	Evitar que el seu poder institucional o administratiu distorsioni les decisions internes de la cooperativa.	Separar el finançament o tutela administrativa de la governança interna de la cooperativa i establir canals de transparència.
Administració Pública (Ajuntaments, Drets Socials)	Alt	Baix	Mijtà	Evitar que la seva capacitat financera o de concessió d’espais influeixi en el procés per interessos particulars o burocràtics.	Convenis d’interès social a llarg termini.
Entitats de la ESS i Mercat Social (Ateneus, xarxa veïnal)	Mitjà	Mitjà	Alt	Promoure la intercooperació i l’ajuda mútua per multiplicar l’impacte en el territori	Cessió compartida d’equipaments culturals/esportius i promoció del voluntariat entre iguals

 

L’aplicació de la matriu MGIDI evidencia que l’estratègia central de la cooperativa consisteix a redistribuir el poder formal i real en favor dels col·lectius més vulnerabilitzats. Mentre que en els models tradicionals els infants tutelats i els joves extutelats se situen en una posició de baix poder i esdevenen merament receptors de serveis, el model de l’ESS canvia aquesta situació: d’una banda, els joves extutelats passen a ser socis de ple dret amb veu i vot (amb la regla d’1 persona = 1 vot), participant en les decisions i tenint l’opció de treballar-hi com a monitors/es de lleure o ajudants als horts comunitaris; de l’altra, es garanteix que els infants dels CRAE puguin començar a participar de manera adaptada des que són petits. 

Així mateix, per evitar relacions d’autoritat jeràrquica, el paper de l’equip d’educadors i educadores socials s’orienta cap a l’acompanyament i la facilitació de grups, mentre que la relació amb l’Administració Pública i les entitats finançadores es vincula a la transparència i al retiment de comptes (mitjançant eines com el Balance Social), garantint en tot moment la sobirania i l’autonomia de la governança cooperativa. 

 

5. Bibliografía. 

Cugueró-Escofet, N., & Urarte Gómez, S. (2020). Objetivos de desarrollo sostenible (ODS) en las empresas(PID_00275376) [recurs de d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

 Departament de Drets Socials. (2022). Prestació econòmica i programes de suport a l’emancipació per a joves extutelats (Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats – ASJTET). Generalitat de Catalunya.https://tramits.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Prestacio-economica-per-a-joves-extutelats 

 FEPA. (2021). Joves en procés d’emancipació: Anàlisi de resultats i reptes de la joventut sense suport familiar a Catalunya. Federació d’Entitats amb Pisos Assistits (FEPA). https://www.fepa.cat/recursos-publicacions/ 

 Harvey, D. (2013). Ciudades rebeldes: Del derecho de la ciudad a la revolución urbana. Ediciones Akal. 

 Huerta Molina, A. (2022). La economía social y cooperativa: empresas y organizaciones que aportan valor y valores(PID_00291518) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). 

 Montserrat, C., & Casas, F. (2018). The transition to adulthood of young people leaving care in Spain: A critical review.Journal of Youth Studies, 21(5), 620–637. https://doi.org/10.1080/13676261.2017.1406570. 

Nacions Unides. (2015). Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Organització de les Nacions Unides. 

Renau Cano, M. (2026). El Plan de Empresa Sostenible desde la Economía Social y Solidaria: Una guía para crear y transformar empresas desde la ESS (PID_00310759) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). 

Síndic de Greuges de Catalunya. (2020). L’emancipació dels joves tutelats i extutelats: Assignatura pendent del sistema de protecció a la infància. Informe institucional. Síndic de Greuges de Catalunya. https://www.sindic.cat 

*Declaració d’ús d’eines d’Intel·ligència Artificial: Google Gemini. L’eina s’ha utilitzat principalment com a suport d’estudi i reflexió per acabar de comprendre i aprofundir en certs termes complexos de l’assignatura (com el funcionament de la Matriu MGIDI o les diferències estructurals entre el mercat social i el mercat capitalista), així com per fer pluja d’idees inicial (brainstorming). La redacció final, l’aplicació pràctica al cas dels infants tutelats i joves extutelats i el criteri d’anàlisi han estat realitzats per l’estudiant. Prompts “Em pots explicar de manera senzilla com s’aplica la Matriu MGIDI de Renau Cano (2026) i quina diferència té amb una matriu de stakeholders tradicional?””Quins exemples concrets d’activitats d’oci i sobirania alimentària es podrien impulsar des de la ESS per a joves extutelats per treballar la ‘pobresa relacional’?” . La foto de l’entrada del blog també l’he creada amb IA, proporcionant amb les meves pròpies paraules el que volia transmetre.